…m’encanten les mandarines… mmm…
![S’acaba l’estiu… peró recordarem cada moment els seus dies, els seus plaers, els seus secrets, les seves experiències…
everelle:
[by Linus Lohoff]](http://24.media.tumblr.com/tumblr_m9u7oohIue1qdk1qco1_500.jpg)
S’acaba l’estiu… peró recordarem cada moment els seus dies, els seus plaers, els seus secrets, les seves experiències…
Art: Jaume Plensa
THE CROWN FOUNTAIN (2004), Chicago
Es troba a Chicago, ciutat referent en l’art en l’espai públic. Es va fer un concurs i va ser elegit per crear una font pel nou mil·lenni.
Aquesta obra agrupa molts conceptes característics de l’artista (que a primer cop d’ull no em vaig adonar): l’aigua, la llum, el cos humà, la dualitat,… Amb paraules d’ell, és una obra “molt física” ja que el públic pot passejar-se per l’estanc i les torres són com dos cossos transparents que alberguen l’ànima de la font: les persones i la naturalesa. L’aigua cau en cascada des de cadascuna de les torres i estan il·luminades per dins amb colors que van variant.
Plensa va voler crear un espai públic on poder interactuar. Des d’una visió històrica i cultural, plasma la relació entre les persones i l’espai públic, entre la gent i l’aigua, el lloc de les fonts en la història. Va voler exportar la seva tradició mediterrània, la idea de la plaça i introduir elements en l’espai públic que amb la història s’han anat perdent. La idea de la gàrgola també hi és present. Aquest element està vinculat a la paraula. És com donar vida a través de la boca.
Va filmar 1000 cares de ciutadans de Chicago o van apareixent en les torres aleatòriament. Aquest fet transmet la idea de l’anonimat a les grans ciutats. A més, només es veu el retrat d’elles. Per Plensa, el retrat té un pes fonamental ja que el cap és on habita la part més important de l’ésser humà. El cervell és el gran lloc on les idees es troben.
En definitiva, és una obra en l’espai públic que vol ser com el mirall en el que la gent de Chicago es pot mirar i és un bon exemple de la capacitat que té Plensa per integrar l’espai públic i l’espectador. Penso que en aquesta obra i en general en tot el seu treball sense necessitat de molta explicació les seves obres s’entenen intuïtivament.
I wanna get spat on by giant wall :D
